Temps de filosofia i flors

A Girona ha començat com cada primavera l’exposició Temps de Flors. Els carrers antics de la vella (bella) ciutat s’han engalanat de flors de tots colors. Es recomanable la visita entre setmana, perquè durant el dissabte i diumenge hi ha massa gent.

També, s’ha celebrat durant el divendres 12 i el dissabte 13 la XI Conferència filosofia 3/18 un projecte del grupIREF (Grup d’Innovació i Recerca per a l´Ensenyament de la Filosofia) on els participants del projecte han pogut intercanviar les seves experiències. Com diuen al seu web:

El GrupIREF és una associació que promou la proposta educativa FILOSOFIA 3/18 en català i el projecte NORIA en castellà, que tenen com a referent el currículum conegut internacionalment per Philosophy for Children. El GrupIREF s’ocupa de la traducció i adaptació d’alguns programes d’aquest currículum i de la creació de nous programes, així com de la divulgació i de la formació del professorat. En aquests moments formen part del GrupIREF un ampli col·lectiu d’ensenyants d’educació infantil, primària, de secundària i d’universitat.”

El divendres Josep Maria Terricabras va ser l’encarregat de fer la lliçó inaugural que duia per títol: “Plató ja ho va dir tot? Record i progrés en filosofia”. La pregunta inicial partia del conegut pensament de Whitehead sobre la concepció de la filosofia posterior a l’època grega com a unes notes a peu de pàgina dels diàlegs de Plató. Segurament per alguns Plató ja ho va dir tot i es queden satisfets amb les seves idees, però per altres no sigui així. El que s’ha de tenir clar, va dir Josep Maria Terricabras és saber on es vol arribar, perquè el concepte de progrés pressuposa una meta, a part d’un coneixement d’on s’està i d’un mètode adient per avançar cap els objectius proposats. Segons com s’entengui la filosofia es podrà parlar de progrés o no. La filosofia es pot entendre com anàlisi de conceptes, com a doctrina o com a història de la filosofia. Si es tracta d’una doctrina, el progrés és difícil, perquè el que s’ofereix és un pensament rígid i estàtic. En els altres dos casos és discutible el seu progrés, tot dependrà dels objectius finals.

La qüestió cabdal, però, que va plantejar Terricabras és si el progrés en filosofia representa un progrés per al país. És a dir, s’està formant súbdits o ciutadans? Ser súbdit avui en dia està ben vist. El súbdit és el que no critica, és aquell a qui tot li va bé, és l’antifilòsof. En canvi, ser ciutadà és el que participa, el que té un esperit crític. El ciutadà té com a característica principal l’autonomia personal, el bon criteri i una opinió ben formada. Com diu Edgar Morin val més un cap ben fet, que un cap ben ple.

Els docents en filosofia hauríem de tenir aquests objectius: formar ciutadans crítics, amb autonomia personal i amb opinions pròpies. Donat que sempre s’influeix en els altres, es vulgui o no, els professors, els docents, han d’influir en fer pensar, en l’autonomia, en el sentit crític. Els joves haurien de descobrir que pensar és un plaer.

Per posar el punt final va citar a L.Wittgenstein: “Avui un no ensenya filosofia a un altre perquè li agrada, sinó per canviar-li el gust.”

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Gloria on 05.15.06 at 20:05     

Anna, m’ha fet molta il.lusió llegir aquest post d’avui. Saps que sempre et llegeixo, però avui en especial…
Pertanyo al GrupIREF i jo hi era divendres i dissabte a la Conferència!!! Llastima no haver-nos conegut.
A mes, soc argentina i el Felipe es la meva debilitat…
Una abraçada