La filosofia de l’alliberació

Any nou, vida nova? Començar un nou any, no implica començar una nova vida. Potser alguns s’hauran proposat deixar de fumar, anar a un gimnàs, menjar sa…, però la vida segueix essent la mateixa. Malgrat els propòsits, massa vegades incomplets perquè al cap d’uns dies es torna a la mateixa rutina de sempre, la vida no canvia d’un dia per l’altre. N’hi ha que per més que ho vulguin seguiran esclavitzats sota el jou del treball o potser, fins i tot de la parella, a menys que realitzin alguna acció desesperada com les que succeeixen diàriament (muller mata a marit o marit mata a muller).

L’any nou també representa per alguns el desig de que les coses canviïn, que el que no anava bé, ara vagi millor; de que per fi s’aconsegueixi la tan preuada i cercada felicitat (es pot observar en qualsevol llibreria del país com han augmentat els llibres que porten per títol, la felicitat. Segurament, la causa s’ha de buscar en què no som gaire feliços, o no?).

Mentre anava pensant en els tòpics típics que van associats al fet d’iniciar un any, he trobat en un llibre que algú (de qui no diré el nom) em va recomanar, la idea d’una filosofia de l’alliberació. No es tracta d’una alliberació cognoscitiva de les masses davant els dogmatismes, com bé es podria pensar, sinó com manifesta E. Dussel, d’una alliberació entesa com una solidaritat crítica amb els pobres en el seu camí cap a l’alliberació. Certament, la filosofia ens hauria d’ajudar a no mirar tant el nostre melic i orientar els nostres desitjos i propòsits d’any nou cap a una finalitat més solidària i crítica amb la situació actual. Que la filosofia ens alliberi!

“Pensar tot a la llum de la paraula interpoladora del poble, del pobre, de la dona oprimida, del nen i de la joventut culturalment dominada, del vell descartat per la societat de consum, amb responsabilitat infinita i davant l’infinit, això és la filosofia de l’alliberació.” E. Dussel (1987) Retos actuales de la filosofía de la liberación, citat a E.Dussel i K.O. Apel (2004): Ética del discurso y ética de la liberación Ed. Trotta.

[@more@]



4 comments ↓

#   Diògenes on 01.02.06 at 23:56     

Ja ho diem en el nostre bloc: revolució i pensament! Lluitem contra l’estupidesa amb l’arma de la filosofia. Potser encara som a temps!

#   Mery Cherry on 01.03.06 at 10:24     

De totes formes, aconseguir la felicitat a partir de la solidaritat,no deixa de ser un recurs com un altre. A molts depressius els aconsellen que s’apuntin a un voluntariat. Em sembla força digne, però no deixa de ser trist que siguem incapaços de construir un estat d’ànim a partir dels nostres propis recursos.

#   Heràclit on 01.03.06 at 23:53     

Lluitar contra les coses que un mateix porta dintre demana la destrucció del sistema que tenim dins nostre. Els coneixements que ens han posat, les coses que ens han fet creure. Cal una destrucció dels “ideals” que ens han inculcat, cal destruir les creences i desde els fonaments, desde el pla del solar que ens hem creat, recontruir la ment, les nostres idees, fugir de les creences i anar cap als pensaments contrastats.
L´acció crítica és fonamental. És, crec jo, el pilar basic de qualsevol teoria de l´alliberament…

Revolució i Pensament!

#   Ferran on 01.04.06 at 15:14     

No és casualitat que “Gran hermano” sigui un programa d’èxit.