La filosofia i el viatge

En tot viatge s’aprèn alguna cosa i, tant abans de començar el viatge com després, també hi ha lloc per a la reflexió filosòfica. D’entrada els preparatius del viatge provoquen interrogants que podríem titllar de més o menys filosòfics: què passarà? On anirem? Què veurem? Com ens ho passarem? Tindrem prou diners? Ens robaran la cartera? Ens perdrem?

Un cop iniciat el viatge ens adonem que ens hem deixat persones estimades a part de coses que potser ens serien útils com per exemple un paraigua per si plou, una bufanda o uns guants per si fa fred, els pantalons del pijama per si ens hem d’aixecar a mitjanit per avisar als veïns d’habitació que no facin tant de soroll, la màquina de fotos per tenir un record d’on vam estar i del que vam fer… Malgrat tot ja no podem tornar enrere, hem de continuar l’itinerari previst i arribar al destí fixat d’antuvi sempre i quan les condicions siguin favorables.

“La necessitat és un mal, però no hi ha cap necessitat de viure sotmès a la necessitat”. Epicur

En certa manera el viatge és com la nostra vida, sempre ens manquen algunes coses, sense les quals pensem que no podem ser feliços. Tanmateix, hem de seguir endavant, com si un destí inexorable ens marqués un itinerari que a vegades ni tant sols podem triar. Tenir més coses tampoc ens farà més feliços. Només s’ha de saber tenir el suficient per poder seguir el viatge.

Tampoc hem d’esperar que les coses surtin tal i com desitjàvem, perquè sempre hi pot haver situacions que no esperàvem. Aquest precisament és l’encant de tot viatge, l’element de la sorpresa en el sentit més agradable, com quan contemplem un monument o un paisatge i ens impressionen per la seva grandesa o bellesa.

"No cerquis pas que les coses s’esdevinguin  tal com vols que s’esdevinguin,  sinó que has de voler que s’esdevinguin tal com s’esdevenen i viuràs feliçment." Epictet

Al final del viatge, després d’haver recorregut carrers i places, pujat i baixat aproximadament centenars d’escalons, muntanyes i volcans, ens queden els records com el d’una nit de fred esperant més d’una hora un autobús que no arribava, d’una posta de sol a la costa sorrentina, d’una batalla de boles de neu pujant al Vesubi i d’uns companys de viatge inoblidables. 

 

[@more@]



1 comment so far ↓

#   toni on 03.20.05 at 14:35     

Molt encertat el que dius, al menys jo estic dacord….afegir que a vegades els preparatius i la ilusió del viatge a vegades inclus pot ser millor que el viatge en si mateix