Un món contradictori

El nostre món està ple de contradiccions. Avui és el darrer dia de l’any. Alguns ho celebraran fins a la matinada, altres no tindran res  per celebrar en el sentit material, perquè no tenen capacitat per adquirir els béns necessaris; i, també, en el sentit anímic, perquè una catàstrofe ha fet desaparèixer la seva família, els seus amics. Altres potser no tindran ganes de celebrar res.

El món no existiria sense contradiccions. Des del principi del pensament els filòsofs ja s’adonaren de la importància dels contraris.  Ja ens ho diu una de les grans tesis d’Heràclit: l’harmonia és producte de la lluita dels contraris. És a dir, per a que l’Univers funcioni i hi hagi harmonia, cal una lluita de contraris. Sembla ser que la competència entre els contraris condueix a l’ordre del món, a l’equilibri. Però és així realment? Ho podem aplicar al món social? K. Marx en el seu escrit La misèria de la filosofia (cap. 2) ens deixa ben clar que la contradicció, entesa com a competència, no sempre és bona, però tampoc és dolenta:  

"Costat bo de la competència. “La competència és tan essencial al treball com la divisió… És necessària a l’adveniment de la igualtat”.

Costat dolent de la competència. “El principi és la negació d’ell mateix. El seu efecte més segur és perdre els qui arrossega”.

Reflexió general. “Els inconvenients que comporta, el mateix que el bé que procura…, deriven lògicament uns i altres del principi”.

La competència engendra la misèria, fomenta la guerra civil, “canvia les zones naturals”, confon les nacionalitats, transtorna les famílies, corromp la consciència pública, “trasbalsa les nocions d’equitat, de justícia”, de moral i, el que és pitjor, destrueix el comerç honrat i lliure i ni tan sols dóna en compensació el valor sintètic, el preu fix i honest. Desencanta tothom, fins els economistes. Porta les coses a l’extrem de destruir-se elles mateixes."

[@more@]